Salvar-se pels pèls

L'exercir l'ofici de mariner no ha suposat sempre que tal professional sabera nadar. És més, en segles anteriors era bastant comú que els homes de mar saberen amb prou faenes mantenir-se a flotació, ja que  el saber nadar no era una condició exigida per a l’enrolament. Si un mariner queia al mar, els seus companys intentaven hissar-ho a bord el més ràpid possible per a evitar l’ofegament i, per a això l’agafaven d'on bonament podien, no sent res rar que s'agafaren pels cabells. Així que, quan en 1809 es va dictar una ordre per la qual els mariners de la Marina estaven obligats a tallar-se el pèl, en honor de la uniformitat o la higiene, es van alçar veus de protesta contra tal mesura, esgrimint el raonament que el pèl llarg era útil perquè eren molts els mariners que havien salvat la vida en agafar-los els seus companys pels pèls.