El seu origen no té res a veure amb l'enveja, però
sí amb l'acte de desitjar alguna cosa, ja que prové del gest que realitzen els
depredadors quan en veure la seua presa i estan a punt d'atacar, alcen el llavi
superior del seu morro, comencen a salivar i deixen a la vista els seus llargs
ullals. Açò es trasllada als humans, als quals "se'ls fa les dents
llargues", especialment quan es troben enfront d'un suculent plat de
menjar. Per aquest motiu aquesta expressió també s'aplica per a relacionar-la
amb tot allò (sobretot material) que un desitjaria aconseguir i eixa sensació
de gelosia que dóna quan és un altre el que la té o ha aconseguit. És a dir que
eixe desig de voler caçar la seua presa, quan realment desitgen alguna cosa i
el fet de no poder tenir-ho els provoca enveja i per això es diu que se’ls fa
les dents llargues com al depredador abans d'atacar a la seua presa.dijous, 19 de febrer del 2015
Fer les dents llargues
El seu origen no té res a veure amb l'enveja, però
sí amb l'acte de desitjar alguna cosa, ja que prové del gest que realitzen els
depredadors quan en veure la seua presa i estan a punt d'atacar, alcen el llavi
superior del seu morro, comencen a salivar i deixen a la vista els seus llargs
ullals. Açò es trasllada als humans, als quals "se'ls fa les dents
llargues", especialment quan es troben enfront d'un suculent plat de
menjar. Per aquest motiu aquesta expressió també s'aplica per a relacionar-la
amb tot allò (sobretot material) que un desitjaria aconseguir i eixa sensació
de gelosia que dóna quan és un altre el que la té o ha aconseguit. És a dir que
eixe desig de voler caçar la seua presa, quan realment desitgen alguna cosa i
el fet de no poder tenir-ho els provoca enveja i per això es diu que se’ls fa
les dents llargues com al depredador abans d'atacar a la seua presa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada