dijous, 19 de febrer del 2015

Daurar la píndola

En l'antiguitat, els medicaments eren en gran part l'extracte d'alguna planta que contenia la substància activa que guaria. Les pastilles que es produïen amb aquests extractes solien tenir un sabor terrible, la qual cosa les feia difícils de prendre. Sobretot als xiquets xicotets. Però açò va canviar en el moment en què algun boticario va tenir la gran idea de cobrir-les amb una substància ensucrada que amagava el mal sabor i facilitava el seu consum. Eixa coberta dolça que recobria la pastilla li donava un to daurat.
Amb el temps, la frase va eixir de l'entorn farmacològic i es va transformar en una similitud entre la coberta ensucrada i el tacte d'una persona per a donar una mala notícia. 
Actualment, tanmateix, les píndoles ja no es dauren, ja que als seus compostos se li agreguen elements neutres que disfressen les sabors i faciliten el seu consum.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada