En el medi rural, llanda va significar, ‘pal,
fusta, vara’. En el medi urbà no s'emprava la veu llanda amb eixe significat.
Possiblement, en aparéixer en el mercat la fulla de llanda com a producte d'ús
comú, els recipients buits d'eixe material van ser incorporats a l'equip sonor.
S'utilitzava per a nomenar els recipients fabricats amb fulla de llanda i es va anar associant l'expressió a aquest
recipient pel molest del seu so quan s'utilitza com a tambor. El que ens porta
a l'associació amb les serenates que es donaven amb esquellots i llandes als
vidus en les seues segones núpcies i als fadrins en les seues primeres noces o
les que donaven els mossos a les mosses per a requerir el seu amor, que si ben
no eren tan sorolloses i molestes com les anteriors, solien ser pesadíssimes ja
que s'allargaven fins a altes hores de la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada