No donar un pal a l'aigua

L'origen es troba en el llenguatge mariner, en el qual es diu pal a tot objecte de fusta l'allargada forma que recorde a un pal, deixant de costat el seu nom específic. Així ocorre amb els mastelers i amb els rems. I a aquest últim element és al que es refereix la frase: no donar un pal (o una palada) a l'aigua és no col·laborar amb la resta dels remers en la tasca de desplaçar l'embarcació. D'aqueixa manera, el remer que no rema, és un gandul i un vague. I d'ell es diu que no dóna pal a l'aigua.