Lligar els gossos amb llonganisses

Aquesta dita prové de principis del segle XIX de Candelario, un poble de Salamanca prop de Béjar i famós per la qualitat dels seus embotits. Allí vivia un afamat fabricant de xoriços anomenat Constantino Rico i que tenia el sobrenom del choricero. Aquest bon home tenia instal·lada la factoria, en la qual treballaven diverses obreres, en els baixos de la seua pròpia casa. En una ocasió, una d'aquestes, constreta per les circumstàncies, va tenir la pelegrina idea de lligar a un gosset falder un rastre de llonganisses a la pota d'un banc, com si fora una corda. Al poc temps, va entrar un xic -fill d'una altra operària- a donar un encàrrec a la seua mare i va presenciar amb estupor l'escena i immediatament es va encarregar de divulgar la notícia que a casa de Rico es lliguen els gossos amb llonganisses. L'expressió, no cal dir-ho, va tenir immediata acceptació en el poble i des de llavors, es va fer sinònim d'exageració en la demostració de l'opulència i de malbaratament.