Sonar la flauta

Tomás de Iriarte en 1780 dins de les seues "Fabulas Literarias" ens narra com un pollí troba una flauta abandonada en un prat i, esbufegant al costat d'ella, aconsegueix que la mateixa sone de forma melòdica. El burret es vana de com bé que toca i es permet ponderar la qualitat del que denomina "música asinal". Il·lustra així Iriarte l’estultícia dels quals es vanaglorien d'assoliments que, en realitat, han aconseguit per casualitat. Per extensió, diem que a algú "li va sonar la flauta" per a indicar que un encert ha sigut casual. Es tracta, doncs, de llevar mèrit a eixe encert atribuint-ho, no a l'habilitat, capacitat o esforç del seu autor, sinó més bé a l'atzar o la sort.