Caure-li el pèl (a algú)

L'origen d'aquesta expressió es deu a un sabater anomenat Picio que va viure en el segle XIX. Picio va ser acusat d'un delicte que no havia comès i se li va condemnar a mort. En el mateix moment de l'execució, es va descobrir la seua innocència i va ser perdonat, però es diu que Picio va perdre tot el seu pèl (tant el del cap, com el de les celles i pestanyes, com el seu vell facial) per l'esglai i els nervis de ser executat. Per aquest motiu si algú fa alguna cosa roïna pot ser castigat per aquest motiu i es diu que “se li va a caure el pèl”, com li va passar a Picio. Aquest mateix origen va donar lloc a una altra expressió popular, “ser més lleig que Picio”, ja que en perdre tot el seu pèl, Picio va ser qualificat com la persona més lletja del lloc on vivia.