Mirar-se el melic va ser un costum cristià primitiu
ideada pels monjos hesicastes de
l'Església grega ortodoxa. Usant una tècnica de resos integrada amb la
respiració, els monjos acostumaven a deixar caure el cap durant la meditació i,
per açò, se'ls coneixia com omphalopsy
choi o “observadors del melic”, ja que alguns creien que el centre de
l'ànima humana es trobava en el centre del cos, en el melic, al qual, d'altra
banda, atorgaven importància com a nexe d'unió amb la vida. Recitar
contínuament un parenostre i controlar la respiració, permetia al monjo arribar
a un estat d'èxtasi religiós. Aquells que observaven als monjos en la seua
meditació, els veien tancats en si mateixos, concentrats i sense importar-los
res més que el que concernia a la seua pròpia persona. I amb el cap caigut i la
mirada fixa en el seu melic.dijous, 19 de febrer del 2015
Mirar-se el melic
Mirar-se el melic va ser un costum cristià primitiu
ideada pels monjos hesicastes de
l'Església grega ortodoxa. Usant una tècnica de resos integrada amb la
respiració, els monjos acostumaven a deixar caure el cap durant la meditació i,
per açò, se'ls coneixia com omphalopsy
choi o “observadors del melic”, ja que alguns creien que el centre de
l'ànima humana es trobava en el centre del cos, en el melic, al qual, d'altra
banda, atorgaven importància com a nexe d'unió amb la vida. Recitar
contínuament un parenostre i controlar la respiració, permetia al monjo arribar
a un estat d'èxtasi religiós. Aquells que observaven als monjos en la seua
meditació, els veien tancats en si mateixos, concentrats i sense importar-los
res més que el que concernia a la seua pròpia persona. I amb el cap caigut i la
mirada fixa en el seu melic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada