Tocar fusta

Expressió familiar supersticiosa per a allunyar algun mal, consistent a donar un colp suau en qualsevol objecte de fusta. Molts pobles de l'Antiguitat van tenir la fusta i als arbres per cosa sagrada. Ja en l'antiga Pèrsia existia la creença que les vetes de la fusta eren els estatges en les quals s'ocultava el geni del Foc i de la Vitalitat, divinitat a la qual s'invocava per a demanar l'èxit. Els grecs consideraven que el roure estava habitat pels déus i que tocar-lo era prendre contacte amb ells. Els egipcis consideraven el mateix sobre el sicòmor. Tals creences van passar als romans i als pobles bàrbars. Celtes i germans van tenir en el roure i el freixe els seus arbres sagrats. En l'Edat Mitjana era la fusta de la vora creu del Senyor, lignum crucis, la que se cercava per a aconseguir protecció. I no es va tenir per superstició sinó per pràctica piadosa. Les antigues supersticions rejovenides i adaptades per la fe cristiana.