Abans d'aparèixer la llum elèctrica, l'enllumenat domèstic es feia mitjançant veles i cresols de ble nu. Per açò els qui estudiaven a la nit si, per distracció, s'aproximaven a la flama, se socarrimaven les celles.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Origen frases fetes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Origen frases fetes. Mostrar tots els missatges
dijous, 19 de febrer del 2015
Cremar-se les celles
Abans d'aparèixer la llum elèctrica, l'enllumenat domèstic es feia mitjançant veles i cresols de ble nu. Per açò els qui estudiaven a la nit si, per distracció, s'aproximaven a la flama, se socarrimaven les celles.
Daurar la píndola
Amb el temps, la frase va eixir de l'entorn farmacològic i es va
transformar en una similitud entre la coberta ensucrada i el tacte d'una
persona per a donar una mala notícia.
Actualment, tanmateix, les píndoles ja no
es dauren, ja que als seus compostos se li agreguen elements neutres que
disfressen les sabors i faciliten el seu consum.
Deixar plantat algú
Aquesta expressió té origen en el nom que rebia (plantó) un soldat o integrant d'una força de l'ordre que feia guàrdia en un lloc i, per extensió, tota persona que exercia la vigilància de la porta d'un edifici. La comparació sorgeix perquè, en estar tant temps recolzat sobre les "plantes" dels peus, la persona semblava estar tirant arrels en el lloc.
Demanar la mà
Aquesta expressió procedeix del dret romà més
antic. En la societat romana, la dona, a pesar que era ciutadana amb quasi amb
tots els drets, no podia exercir el vot, la qual cosa la convertia pràcticament
en una "menor d'edat" per a tota la vida. Llavors, exercia els seus
drets mitjançant l'acció d'un home que en primera instància era el seu pare o
tutor (en cas que el pare morira) i després, quan es casava, aquesta potestat
jurídica sobre ella era transferida necessàriament al marit amb el nom jurídic
de manus que significa la mà. El
terme Manus designava jurídicament el
poder que un home tenia sobre la seua esposa o sobre els seu esclaus si els
posseïa. En demanar "la mà", el que es demanava era el poder jurídic
de la dona. De fet, existien dues modalitats de matrimoni en el dret romà: cum manu, en el qual la tutela de la
dona passava al marit i es desvinculava del pare i sine manu en què la filla triava romandre sota la pàtria potestat
del pare. L'última era la més comuna perquè els permetia tenir béns propis i
independència enfront del marit.
Descobrir el pastís
Antigament, també es deia pastís a un pastisset quadrat (empanadilla) farcit de carn picada o pistada. Però no sempre aquest era el seu contingut, ja que els pastissers tenien fama d'adulterar-lo. D'aquesta manera, descobrir el pastís podia al·ludir a verificar si aquest tenia o no el farciment esperat.
Donar carabassa
El significat d'aquesta frase feta és la conseqüència d'un costum antic. Quan l'home anava a ca la dona per a demanar als seus pares permís per a poder festejar, si la mare servia per a dinar un plat de carabassa, sense que ningú diguera res ja sabia el pretendent a nuvi que no l'acceptaven, cas que se servira una altra cosa es concedia el permís.
Donar carta blanca
L'expressió podria provenir del món dels jocs de
naips, ja que en molts d’ells la carta blanca és el comodí que pot utilitzar-se
en lloc de qualsevol de les altres. Carta blanca també és la missiva, ordre o
despatx de comissió que no limita les facultats d’una persona per a dur a terme
determinades accions. I també pot al·ludir a la carta de crèdit indefinit o no
limitat, perquè el portador agafe el que vulga.Donar gat per llebre
Hi ha una tradició que fa al·lusió a la mala fama
de les posades, hostals i fondes del nostre país, respecte de la qualitat dels
seus menjars. La literatura universal està plena d'exemples, molts d'ells
irònics, sobre el valor dels aliments oferits en eixos llocs. I era tant el seu
descrèdit, que amb el temps es va incorporar al llenguatge popular com a
equivalent d'engany maliciós pel qual es dóna alguna cosa d'inferior qualitat,
sota l'aparença de legitimitat.Donar en el clau
Antigament es deia donar en la fita, sent la fita una estaca o clau que es fixava al sòl i sobre el qual es llançaven pedres o ferradures a sort d'un joc de punteria. Guanyava, és clar, aquell que col·locava la seua mostra més prop de la fita o el que “donava en el clau” més vegades.
Donar la llanda
En el medi rural, llanda va significar, ‘pal,
fusta, vara’. En el medi urbà no s'emprava la veu llanda amb eixe significat.
Possiblement, en aparéixer en el mercat la fulla de llanda com a producte d'ús
comú, els recipients buits d'eixe material van ser incorporats a l'equip sonor.
S'utilitzava per a nomenar els recipients fabricats amb fulla de llanda i es va anar associant l'expressió a aquest
recipient pel molest del seu so quan s'utilitza com a tambor. El que ens porta
a l'associació amb les serenates que es donaven amb esquellots i llandes als
vidus en les seues segones núpcies i als fadrins en les seues primeres noces o
les que donaven els mossos a les mosses per a requerir el seu amor, que si ben
no eren tan sorolloses i molestes com les anteriors, solien ser pesadíssimes ja
que s'allargaven fins a altes hores de la nit.Donar la nota
La frase està presa del vocabulari musical. I s'usa
per a catalogar els cantants segons la seua major o menor capacitació per a
l'exercici del cant. Dóna la nota el cantant que pot aconseguir un to i una
qualitat determinada amb la seua veu i que li farà creditor a ser considerat
contralt, mezzosoprano, soprano, baix, baríton o tenor. I no arriba a donar la
nota el cantant la veu del qual no aconsegueix la qualitat suficient. Donar la
nota va començar a utilitzar-se per a referir-se al que sobreïx entre els
altres, però va acabar adquirint un significat negatiu en relacionar-se amb
l'expressió donar la nota discordant, que és el que fa un intèrpret
instrumental o vocal quan s'equivoca de nota i destaca negativament en
solitari.Donar peu
El seu origen ve dels temps de les cavalleries i el seu significat original era ajudar a algú perquè es puge en cavalcadura, posant les mans travades perquè l'altre pose el peu.
Dormir la mona
Aquesta expressió té a veure amb comparar la conducta d'un borratxo amb la d'una mona. Antigament era costum que a les fires ambulants se solia embriagar un simi per a provocar-li conductes gracioses o somni. Una altra versió, assenyala que ja en temps de la vella cultura grega s'associava l'alegria de les mones amb el plaer del vi.
Eixir de l’armari
L'origen de l'expressió -relativament moderna- prové directament de la traducció de la frase anglosaxona coming out of the closet, d'on s'origina el concepte. Al seu torn derivada d'una altra expressió anglosaxona to have a skeleton in the closet traduïda com 'tenir un esquelet en l'armari' que significa tenir alguna cosa vergonyosa que no es voldria fer públic.
Enrotllar-se la manta al cap
Probablement l'origen estiga en les batalles
medievals, quan els soldats que anaven a assaltar un castell usaven unes
vestidures (les “mantes”) per a protegir-se el cap i l'esquena de les pedres,
fletxes o oli calent que els llançaven els defensors. Com l'invent no era massa
efectiu, va quedar l'expressió “enrotllar-se la manta al cap” com a sinònim
d'un acte arriscat que no s'ha pensat bé.Estar agafat amb agulles
L'expressió té el seu origen en l'àmbit de la
costura i al·ludeix a les peces que es cusen amb puntades llargues o embastes,
unint el que s'ha de cosir més tard definitivament, una vegada realitzades les
correccions que corresponga després de la prova de la peça. Era freqüent
reforçar l'embastat amb agulles, o fins i tot substituir-lo per aquests, per la
qual cosa la frase va quallar en el llenguatge. Sobre aquest tema també es diu
tenir embastat un assumpte quan solament es tenen establides les línies
generals i encara no s'ha passat a concretar.Estar amb la mosca darrere de l'orella
L'expressió al·ludeix a la inquietud i molèstia que
causa el brunzit d'aquest insecte,
quan s'acosta i a l'angoixa per caçar-ho de qui s'enfronta al seu emprenyament.
I amb ella es descriu l'estat d'ànim del que camina intranquil a l'espera que
ocórrega allò que tem que succeïsca. Si la molèstia i el desassossec arriba al
punt de fer explotar els nervis continguts d'eixa persona, se li sol dir: Quina
mosca t'ha picat? volent preguntar-li pel motiu del seu enuig.
Estar entre l’espasa i la paret
Aquesta expressió naix de la confrontació amb
espases. Quan una persona té davant una espasa i darrere una paret, no pot
escapar. Quan un espadatxí aconseguia col·locar al seu oponent entre la punta
de la seua espasa i una paret, el plet estava definit i el final de la lluita
quedava lliurat a la seua voluntat: la mort o el perdó.
Estar peix
No fa referència a cap vertebrat aquàtic, encara
que ens puga semblar que desconeixen moltes coses. Es refereix a la substància
resinosa, sòlida, llustrosa, trencadissa i de color marró groguenc, que s'obté
tirant en aigua freda el residu que deixa la trementina en acabar de traure-li
l’aiguarràs. Aquesta pega s'utilitza per a llustrar i protegir pells adobades,
així com per a revestir l'interior d’odres i botes de vi. Amb aquest
recobriment se'ls fa impermeables a més de millorar la seua conservació. En
aquest procés era necessari caminar amb cura que les parets dels odres no es
pegaren abans d'assecar-se, ja que en cas contrari era fàcil que la pell
s'esquinçara i fera malbé en intentar desenganxar-la. Per això es deia estar peix amb pega o, simplement, estar
peix per a expressar que una persona estava desocupada, buida, estèril … com un
odre. Sense gens en la mollera. Ignorant per complet.Estar penjat
Aquesta expressió prové del món de la droga: es deia que una persona s'havia quedat “penjada” quan l'ús d'estupefaents havia produït en el seu cervell danys irreversibles. És evident que, en el curs lògic de les seues idees, una persona que no torna al món real, que no té els peus en la Terra i que està (o sembla) drogada contínuament, és una persona penjada, suspesa en l'aire.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)