Eixir de l’armari

L'origen de l'expressió -relativament moderna- prové directament de la traducció de la frase anglosaxona coming out of the closet, d'on s'origina el concepte. Al seu torn derivada d'una altra expressió anglosaxona to have a skeleton in the closet traduïda com 'tenir un esquelet en l'armari' que significa tenir alguna cosa vergonyosa que no es voldria fer públic.

 

Enrotllar-se la manta al cap

Probablement l'origen estiga en les batalles medievals, quan els soldats que anaven a assaltar un castell usaven unes vestidures (les “mantes”) per a protegir-se el cap i l'esquena de les pedres, fletxes o oli calent que els llançaven els defensors. Com l'invent no era massa efectiu, va quedar l'expressió “enrotllar-se la manta al cap” com a sinònim d'un acte arriscat que no s'ha pensat bé.

Estar agafat amb agulles

L'expressió té el seu origen en l'àmbit de la costura i al·ludeix a les peces que es cusen amb puntades llargues o embastes, unint el que s'ha de cosir més tard definitivament, una vegada realitzades les correccions que corresponga després de la prova de la peça. Era freqüent reforçar l'embastat amb agulles, o fins i tot substituir-lo per aquests, per la qual cosa la frase va quallar en el llenguatge. Sobre aquest tema també es diu tenir embastat un assumpte quan solament es tenen establides les línies generals i encara no s'ha passat a concretar.

Estar amb la mosca darrere de l'orella

 

L'expressió al·ludeix a la inquietud i molèstia que causa el brunzit d'aquest insecte, quan s'acosta i a l'angoixa per caçar-ho de qui s'enfronta al seu emprenyament. I amb ella es descriu l'estat d'ànim del que camina intranquil a l'espera que ocórrega allò que tem que succeïsca. Si la molèstia i el desassossec arriba al punt de fer explotar els nervis continguts d'eixa persona, se li sol dir: Quina mosca t'ha picat? volent preguntar-li pel motiu del seu enuig.

Estar entre l’espasa i la paret

Aquesta expressió naix de la confrontació amb espases. Quan una persona té davant una espasa i darrere una paret, no pot escapar. Quan un espadatxí aconseguia col·locar al seu oponent entre la punta de la seua espasa i una paret, el plet estava definit i el final de la lluita quedava lliurat a la seua voluntat: la mort o el perdó.

Estar peix

No fa referència a cap vertebrat aquàtic, encara que ens puga semblar que desconeixen moltes coses. Es refereix a la substància resinosa, sòlida, llustrosa, trencadissa i de color marró groguenc, que s'obté tirant en aigua freda el residu que deixa la trementina en acabar de traure-li l’aiguarràs. Aquesta pega s'utilitza per a llustrar i protegir pells adobades, així com per a revestir l'interior d’odres i botes de vi. Amb aquest recobriment se'ls fa impermeables a més de millorar la seua conservació. En aquest procés era necessari caminar amb cura que les parets dels odres no es pegaren abans d'assecar-se, ja que en cas contrari era fàcil que la pell s'esquinçara i fera malbé en intentar desenganxar-la. Per això es deia estar peix amb pega o, simplement, estar peix per a expressar que una persona estava desocupada, buida, estèril … com un odre. Sense gens en la mollera. Ignorant per complet.

Estar penjat

Aquesta expressió prové del món de la droga: es deia que una persona s'havia quedat “penjada” quan l'ús d'estupefaents havia produït en el seu cervell danys irreversibles. És evident que, en el curs lògic de les seues idees, una persona que no torna al món real, que no té els peus en la Terra i que està (o sembla) drogada contínuament, és una persona penjada, suspesa en l'aire.