Donar carta blanca

L'expressió podria provenir del món dels jocs de naips, ja que en molts d’ells la carta blanca és el comodí que pot utilitzar-se en lloc de qualsevol de les altres. Carta blanca també és la missiva, ordre o despatx de comissió que no limita les facultats d’una persona per a dur a terme determinades accions. I també pot al·ludir a la carta de crèdit indefinit o no limitat, perquè el portador agafe el que vulga.

Donar gat per llebre

Hi ha una tradició que fa al·lusió a la mala fama de les posades, hostals i fondes del nostre país, respecte de la qualitat dels seus menjars. La literatura universal està plena d'exemples, molts d'ells irònics, sobre el valor dels aliments oferits en eixos llocs. I era tant el seu descrèdit, que amb el temps es va incorporar al llenguatge popular com a equivalent d'engany maliciós pel qual es dóna alguna cosa d'inferior qualitat, sota l'aparença de legitimitat.

Donar en el clau

Antigament es deia donar en la fita, sent la fita una estaca o clau que es fixava al sòl i sobre el qual es llançaven pedres o ferradures a sort d'un joc de punteria. Guanyava, és clar, aquell que col·locava la seua mostra més prop de la fita o el que “donava en el clau” més vegades.

Donar la llanda

En el medi rural, llanda va significar, ‘pal, fusta, vara’. En el medi urbà no s'emprava la veu llanda amb eixe significat. Possiblement, en aparéixer en el mercat la fulla de llanda com a producte d'ús comú, els recipients buits d'eixe material van ser incorporats a l'equip sonor. S'utilitzava per a nomenar els recipients fabricats amb fulla de llanda  i es va anar associant l'expressió a aquest recipient pel molest del seu so quan s'utilitza com a tambor. El que ens porta a l'associació amb les serenates que es donaven amb esquellots i llandes als vidus en les seues segones núpcies i als fadrins en les seues primeres noces o les que donaven els mossos a les mosses per a requerir el seu amor, que si ben no eren tan sorolloses i molestes com les anteriors, solien ser pesadíssimes ja que s'allargaven fins a altes hores de la nit.

Donar la nota

La frase està presa del vocabulari musical. I s'usa per a catalogar els cantants segons la seua major o menor capacitació per a l'exercici del cant. Dóna la nota el cantant que pot aconseguir un to i una qualitat determinada amb la seua veu i que li farà creditor a ser considerat contralt, mezzosoprano, soprano, baix, baríton o tenor. I no arriba a donar la nota el cantant la veu del qual no aconsegueix la qualitat suficient. Donar la nota va començar a utilitzar-se per a referir-se al que sobreïx entre els altres, però va acabar adquirint un significat negatiu en relacionar-se amb l'expressió donar la nota discordant, que és el que fa un intèrpret instrumental o vocal quan s'equivoca de nota i destaca negativament en solitari.

Donar peu

El seu origen ve dels temps de les cavalleries i el seu significat original era ajudar a algú perquè es puge en cavalcadura, posant les mans travades perquè l'altre pose el peu.

Dormir la mona

Aquesta expressió té a veure amb comparar la conducta d'un borratxo amb la d'una mona. Antigament era costum que a les fires ambulants se solia embriagar un simi per a provocar-li conductes gracioses o somni. Una altra versió, assenyala que ja en temps de la vella cultura grega s'associava l'alegria de les mones amb el plaer del vi.