dijous, 19 de febrer del 2015

Ficar la pota



L'origen de la frase pot derivar de quan un animal ficava una pota en el parany d'un caçador havia comès una gran errada, ja que aquest animal estava sentenciat a morir. Així que, extrapolant aquest fet als humans, diem que fiquem la pota quan cometem una errada.

Ficar-se en la gola del llop

La frase al·ludeix a una coneguda rondalla en la qual es relata la història d'un llop al que se li queda un os clavat en la gola. Com no pot llevar-li-ho li demana ajuda a una cigonya, que fica el seu coll dins del cap del llop i li extrau l'os. Aquesta  li demana a canvi una recompensa. El llop -en la versió de Félix María Samaniego- li contesta que la seua recompensa és saber que li ha perdonat la vida i ho pot contar. La moralitat és que a pesar que cal fer el bé sense distinció, no està de més saber a qui i com.

Ficar un paquet

En 1908 la Tabacalera Espanyola va voler commemorar el primer centenari de la revolta del poble espanyol contra l'ocupació napoleònica, per això va posar a la venda un paquet de sis puros. Aquest paquet de cigars purs anava embolicat en paper de color crema pegat amb goma, amb un puro pintat i una frase impresa: “Sis cigars marca gran 1,20 pessetes”. Per tal com fins llavors els cigars purs es venien solts i sense embolcall —de manera que el fumador podia comprovar la qualitat abans de la seua compra— i amb la nova forma de venda no era possible veure el producte abans de comprar-lo, la gent va començar a dir, suspicaç, que el propòsit de Tabacalera era desfer-se d'un producte dolent sense que el fumador el poguera percebre fins a haver-lo consumit. I que l'únic motiu del paquet era ocultar la baixa qualitat, de manera que així donaven gat per llebre. Als consumidors no els va quedar més remei que engolir el paquet acceptant la seua compra, ja fora de bona o mala qualitat.

Haver-hi gat amagat

Era habitual durant el Segle d'Or espanyol, la utilització de bosses per a guardar els diners o altres objectes de valor que estaven fetes amb pell de gat i que la gent duia ocultes. Aquestes bosses eren anomenades "gats". Com que tancaven riqueses, els lladres en irrompre en un habitatge, sempre procuraven trobar eixa bossa.


Haver-hi moros a la costa

Té l'origen en el segle XVII, quan els pirates moros d'Algèria feien incursions per terres de la Mediterrània. Com que aquestes excursions i robatoris eren freqüents, es van construir de distància a distància al llarg de tota la costa torres cegues, a les quals es pujava amb una escala de corda que després es recollia. Són les anomenades torres de moros. Quan pujaven de nit encenien una foguerada i es cridava "Hi ha moros a la costa", amb crits i fumerades per estendre l'alarma ràpidament entre tota la població perquè es posaren a cobert. Aquest senyal era contestat per la resta de torres de guaita. Quan veien algun vaixell corsari, n'encenien dues i també ho feien la resta de guardians. Així, quan arribaven els pirates a alguna població, els habitants ja estaven preparats per rebre l'atac.

La pilota està a la teulada



L'expressió prové de quan en els jocs de pilota jugats pels xiquets en els carrers del poble, aquesta es penjava en una teulada. Llavors el joc quedava en suspens fins que la pilota no baixara i botara per a poder seguir jugant el tant.

Llançar el guant

Originalment, quan una persona quedava ofesa, colpejava el rostre de l'ofensor amb un guant per desafiar-lo a un duel. També podia llançar-lo a terra davant d'ell. Actualment, guants i duels solen ser metafòrics.