L'expressió fa referència a una persona amb el puny tancat perquè ha atrapat una mosca i no la vol soltar. I se la compara amb el puny tancat de l'avar, que reté amb força la moneda que ha de servir per al pagament. Amb aquesta frase se li commina a pagar i que afluixe la mosca/moneda perquè puga escapar del seu puny.
dijous, 19 de febrer del 2015
Afluixar la mosca
L'expressió fa referència a una persona amb el puny tancat perquè ha atrapat una mosca i no la vol soltar. I se la compara amb el puny tancat de l'avar, que reté amb força la moneda que ha de servir per al pagament. Amb aquesta frase se li commina a pagar i que afluixe la mosca/moneda perquè puga escapar del seu puny.
Agafar el bou per les banyes
Aquesta expressió prové, a l'igual que altres, del món taurí. Quan s’agafava amb valentia al bou per les banyes, se li anul·lava i se li obligava a doblegar el cap. Per extensió, afrontar amb determinació una situació difícil té eixe significat.
Agafar el rave per les fulles
L'expressió al·ludeix al fet que sovint en intentar
traure un rave de la terra —ja siga per inexperiència o per brusquedat— ens
quedem amb les fulles per la mà perdent el rave. I açò no és el que volem ni el
correcte. Precisament per créixer sota terra la part comestible i mostrar
exteriorment tan sol les fulles, en la locució s'utilitza aquesta planta bulbosa
per a advertir-nos contra els errors i equivocacions que es cometen per atorrollament i que podrien
ser evitats fàcilment prestant una mica d'atenció o amb una mica de coneixement
previ sobre el tema en qüestió.
Agafar una turca
Aquesta expressió fa al·lusió als turcs o
mahometans, els quals, com per la llei religiosa musulmana i d'higiene pública
han d'abstenir-se de beure vi i altres licors esperitosos, quan alguna vegada
la infringeixen, es lliuren amb tal plaer i excés a aquest ús, que els produeix
un efecte terrible, fins a agafar el que es diu una turca o borratxera en
regla.
Agranar cap a casa
Probablement aquesta expressió la pronunciaven els jueus conversos o criptojueus espanyols, els quals agranaven la casa els divendres per a no haver de treballar el dissabte. Agranaven cap a dins perquè ningú els vera l'acció.
Alçar la llebre
L'expressió té el seu origen en el món cinegètic. Es tracta d'una expressió habitual entre caçadors que al·ludeix al fet de llambregar el terreny per a fer que la peça amagada bote i es pose a tir del caçador.
Alçar-se amb el peu esquerre
L'origen d'aquesta expressió té a veure amb
diverses creences. La primera és que els pescadors en el segle XIX mai pujaven
al vaixell per babord, és a dir, pel costat esquerre del vaixell sinó per estribord,
el costat dret. L'altra creença és de caràcter religiós. L'Església relacionava els esquerrans amb els pagans i els destres amb Déu. Per aquest motiu els
pagans anaren relacionats amb el diable pel fet de ser esquerrans. A més, en la rúbrica dels Missals es prescriu per
motius arcans, que el celebrant, una vegada començat l'introit i en disposar-se a pujar les graderies de l'altar, ha
d'iniciar la seua marxa amb el peu dret, és a dir, entrar amb el peu dret.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)