En 1908 la Tabacalera Espanyola va voler commemorar
el primer centenari de la revolta del poble espanyol contra l'ocupació
napoleònica, per això va posar a la venda un paquet de sis puros. Aquest paquet
de cigars purs anava embolicat en paper de color crema pegat amb goma, amb un
puro pintat i una frase impresa: “Sis cigars marca gran 1,20 pessetes”. Per tal
com fins llavors els cigars purs es venien solts i sense embolcall —de manera
que el fumador podia comprovar la qualitat abans de la seua compra— i amb la
nova forma de venda no era possible veure el producte abans de comprar-lo, la
gent va començar a dir, suspicaç, que el propòsit de Tabacalera era desfer-se
d'un producte dolent sense que el fumador el poguera percebre fins a haver-lo
consumit. I que l'únic motiu del paquet era ocultar la baixa qualitat, de
manera que així donaven gat per llebre. Als consumidors no els va quedar més
remei que engolir el paquet acceptant la seua compra, ja fora de bona o mala
qualitat.
Era habitual durant el Segle d'Or espanyol, la
utilització de bosses per a guardar els diners o altres objectes de valor que
estaven fetes amb pell de gat i que la gent duia ocultes. Aquestes bosses eren
anomenades "gats". Com que tancaven riqueses, els lladres en irrompre
en un habitatge, sempre procuraven trobar eixa bossa. 
Té l'origen en el segle XVII, quan els pirates moros d'Algèria feien
incursions per terres de la Mediterrània. Com que aquestes excursions i
robatoris eren freqüents, es van construir de distància a distància al llarg de
tota la costa torres cegues, a les quals es pujava amb una escala de corda que
després es recollia. Són les anomenades torres de moros. Quan pujaven de nit
encenien una foguerada i es cridava "Hi ha moros a la costa",
amb crits i fumerades per estendre l'alarma ràpidament entre tota la població
perquè es posaren a cobert. Aquest senyal era contestat per la resta de torres
de guaita. Quan veien algun vaixell corsari, n'encenien dues i també ho feien
la resta de guardians. Així, quan arribaven els pirates a alguna població, els
habitants ja estaven preparats per rebre l'atac. 
Originalment,
quan una persona quedava ofesa, colpejava el rostre de l'ofensor amb un guant
per desafiar-lo a un duel. També podia llançar-lo a terra davant d'ell. Actualment,
guants i duels solen ser metafòrics.