La procedència d'aquesta dita es remunta a l’època
en la qual es practicava l'anomenat judici de Déu. També conegut com Ordalia.
Aquesta era una institució jurídica que dictaminava, atenent suposats mandats
divins, la innocència o culpabilitat d'una persona o cosa, acusades d'infringir
les normes establides o cometre un pecat. Aquest costum pagà s'executava de
formes molt diverses. No obstant, quasi totes consistien en proves de foc
(subjectar ferros candents, introduir les mans en el foc) si la persona eixia
de la prova amb poques cremades, significava que Déu la considerava innocent i,
per tant, no havia de rebre cap càstig. Si patia cremades la seua culpabilitat
estava demostrada. Evidentment tots eixien amb bones cremades.dimecres, 18 de febrer del 2015
Posar la mà en el foc
La procedència d'aquesta dita es remunta a l’època
en la qual es practicava l'anomenat judici de Déu. També conegut com Ordalia.
Aquesta era una institució jurídica que dictaminava, atenent suposats mandats
divins, la innocència o culpabilitat d'una persona o cosa, acusades d'infringir
les normes establides o cometre un pecat. Aquest costum pagà s'executava de
formes molt diverses. No obstant, quasi totes consistien en proves de foc
(subjectar ferros candents, introduir les mans en el foc) si la persona eixia
de la prova amb poques cremades, significava que Déu la considerava innocent i,
per tant, no havia de rebre cap càstig. Si patia cremades la seua culpabilitat
estava demostrada. Evidentment tots eixien amb bones cremades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada